Aprenentatge escaquístic

Curs d'iniciació

2007-09-15T12:42:00.000+02:00

15 de setembre de 2007

Benvolguts usuaris i lectors/es del bloc:

Aquí deixo un curs d'iniciació per la gent a qui li fascini aquest joc tan meravellós i vol aprendre a jugar-hi. Mitjançant el menú de la dreta, poden seleccionar el tema que els interessi. Estan ordenats tots de manera convenient.

Moltes gràcies!

CER

Els canvis

2007-09-15T00:00:00.000+02:00

En el transcurs d'una partida d'escacs, és freqüent que es produeixin captures i canvis. És particularment important saber valorar si ens beneficiem o perjudiquem al efectuar un determinat canvi de peces, doncs com poden imaginar, no sempre els canvis són iguals.

En el present diagrama podem veure alguns aspectes relacionats amb els canvis de peces. De jugar les blanques, el seu cavall a e4 pot realitzar unes quantes captures, el valor de les quals difereix en cada cas, vegem:

Després de 1. Cxf6 les negres responen amb 1. ... Rxf6 i s'ha produït un canvi d'un cavall per un altre, pel que es tracta d'un canvi equivalent.

Pel contrari, si les blanques juguen 1. Cxd6 les negres responen 1. ... Rxd6 i aquesta vegada el canvi ha sigut d'un cavall per un peó, clarament desavantatjós.

Per últim, les blanques poden jugar 1. Cxc5 i encara que les negres responguin 1. ... dxc5 es tracta d'un canvi d'un cavall per una torre (guany de qualitat), una cosa clarament favorable.

En aquest exemple no intentem valorar la posició, ja que encara després de 1. Cxc5 les blanques perdrien la partida, es tracta només d'introduir-li al concepte del valor (resultat) d'un canvi de peces. TRUC IMPORTANT: Abans de canviar una peça per una altra, ha de sempre valorar si aquest canvi li resultarà convenient. De no ser així, ha d'abstenir-se de realitzar el canvi i si és el seu rival el que el proposa, ha d'evitar-lo.

Quan el rival ataca (amenaça) una de les nostres peces, podem procedir de vàries maneres. Una d'elles, naturalment, és apartar la peça atacada de mode que sigui impossible la captura. D'altra banda podem defensar la peça atacada de mode que si és capturada nosaltres recapturem la peça atacant, produint-se un canvi. Naturalment això només serà efectiu si la peça atacada és de menor valor que l'atacant, ja que en cas contrari, el canvi ens serà desfavorable. Per últim queda el recurs d'atacar a una peça contrària el que també portaria a un canvi indirecte.

A la posició del diagrama, les blanques amenacen el cavall de f6. Les negres poden salva'l movent-lo a una de les caselles senyalades de groc (la casella g4 està amenaçada pel peó blanc de h3), defensant-lo amb la torre amb 1. ... Te6 o 1. ... Tf8 o amb el rei amb 1. ... Rf7 o contraatacar amenaçant l'altre cavall amb b4.

La importància de l'avantatge

2007-09-14T23:22:00.000+02:00

Una vegada conegut el valor de les peces, és important no realitzar canvis que comportin desavantatge material, llevat que s'aconsegueixi un altre tipus d'avantatges. En principi la superioritat material suposa un important avantatge. Novament podem mencionar la similitud de la partida d'escacs amb una batalla, on generalment l'exèrcit més poderós és el que triomfa. De la mateixa manera, també en la majoria de les ocasions en escacs, guanya aquell que posseeix avantatge material. Entre jugadors forts sovint l'avantatge d'un peó pot ser suficient per decidir la partida, sempre que no existeixi una altra circumstància que desequilibri d'una altre mode la situació.

Encara no hem estudiat el cas d'una millor col·locació de les peces, però el símil de la batalla ens permet comprendre que fins i tot un exèrcit menys nombrós pot resultar guanyador si es donen avantatges estratègics que l'afavoreixin.

Tenint en compte tot el que s'ha dit, podem establir una diferència basada en la valoració de les diferents peces. L'alfil o cavall tenen un valor semblant, a pesar del seu diferent moviment i el seu valor és equivalent a tres peons. Generalment es denominen peces menors, en contraposició a les torres i la dama, anomenades peces majors. A la diferència entre el valor de la torre i el cavall o el de la torre i l'alfil, s'anomena qualitat. Així, al canvi del cavall o alfil per una torre se'l denomina guany de qualitat i, pel contrari la pèrdua de qualitat és el canvi desfavorable d'una torre per un alfil o un cavall. Matemàticament la qualitat pot establir-se en un peó i mig. Donat que no és possible dividir un peó, podem dir que la torre val una mica més que un alfil i un peó (o un cavall i un peó) però una mica menys que un alfil i dos peons.

Els valors esmentats de les peces poden variar en una posició donada. És evident que un bàndol pot tenir desavantatge material, però a canvi disposar d'un atac que li permeti guanyar la partida. Parlem aquí d'una compensació pel material, uns avantatges que poden superar el simple valor material establert estàticament, i produir una valoració distinta de les peces.

Un simple exemple il·lustrarà això: a la present posició les blanques poden coronar el seu peó, i si solament tinguéssim en compte el valor material, els convendria transformar el seu peó en dama, la peça més poderosa. Però després de 1. f8D les negres poden jugar 1. ... Dc4+ donant escac i prenent la torre a la jugada següent. En aquest cas quedarien sobre el tauler rei i dama per bàndol el que, jugant correctament, ha de conduir a taules.

No obstant això, si en lloc de transformar el peó en dama, les blanques coronen un cavall amb 1. f8C+, a pesar del menor valor material del cavall respecte a la dama, les blanques donen escac al rei negre, obliguen a aquest a moure's, prenen a continuació la dama negra amb el cavall i la situació final deixa a les blanques amb una torre i un cavall d'avantatge, el que els garanteix el triomf. En aquesta situació concreta, un cavall ha resultat més fort que la dama, i tot i que aquestes situacions tan extremes són excepcionals, no s'ha de perdre de vista aquestes possibilitats, doncs és bastant freqüent la presència de factors que, tot i que no de manera tan radical, si solen variar lleugerament els valors donats a les peces de mode estàtic. S'ha de tenir en compte que aquesta valoració dinàmica és una cosa que depèn de factors que solament es presenten durant un breu lapse a la partida, generalment molt poques jugades, pel que convé saber reconèixer aquests factors quan es presentin.

El valor de les peces

2007-09-14T22:51:00.000+02:00

Ja que cada peça té un moviment diferent, és obvi que el seu valor no pot ser igual. Ja anteriorment vam dir que la dama era la peça més poderosa, i és evident que el modest peó, tan limitat en els seus moviments, és la menys important. No obstant això ara es fa necessari quantificar aquest valor. Succeeix que és molt freqüent que es produeixi la captura d'una peça i que la peça capturadora sigui al seu torn capturada. Es diu en tal cas que s'ha produït un canvi.

Naturalment en el cas d'un canvi de dues peces iguals, per exemple una dama per l'altra, o un dels nostres cavalls per un dels del rival, el canvi és materialment equivalent, però en el cas de canvis heterogenis la cosa ja no resulta tan clara.

VALOR ESTÀTIC I VALOR DINÀMIC DE LES PECES

Una de les primeres coses que convé aprendre és que les peces tenen un doble valor. Per un costat existeix un valor estàtic i immutable que estableix que, per exemple, la dama és més poderosa que un peó, però també existeix un valor dinàmic, vàlid solament per a determinats moments de la partida, que trastoca els valors anteriorment mencionats. Només així és possible comprendre que en determinades situacions pot arribar a valer més el modest peó que la poderosa dama. Com aquests últims valors són excepcionals, i més difícils de comprendre, ens limitem de moment a tenir en compte la seva existència.

EL VALOR ESTÀTIC DE LES PECES

Encara que com hem dit, el valor de les peces pot veure's modificat per una situació donada, en general i prescindint d'altres factors sol donar-se una escala de valoració material per a cada peça, aplicable a la majoria dels casos. Prenent com unitat el valor de la peça més dèbil, el peó, el valor de les restants peces és el següent:

Peó = 1
Cavall = 3
Alfil = 3
Torre = 5
Dama = 9

La valoració del rei és naturalment intranscendent, ja que no és possible canviar aquesta peça per cap. De qualsevol manera la seva força teòrica se situaria entre la torre i l'alfil o cavall (un 4, aproximadament). Aquesta escala de valors és molt útil per al principiant doncs serveix de valoració a l'hora de jutjar la conveniència d'algun canvi. L'avantatge en aquests valors rep el nom genèric d'avantatge de material.

Les taules per repetició de jugades

2007-09-14T22:36:00.000+02:00

A la situació del diagrama, les negres estan amenaçant donar mat a la següent jugada. Aquest mat no pot ser evitat, pel que l'única possibilitat de les blanques radica en un contraatac sobre el rei negre, i com únic recurs per no rebre mat immediatament, les blanques han de donar escac.

1. Db5+ Ra7

És indiferent que les negres juguin el seu rei a una altra casella. Ara s'ha repetit la mateixa circumstància. El mat que amenaça el negre segueix sent inevitable i les blanques no tenen més remei que seguir donant escac.

2. Da5+ Rb7 3. Db5+ Ra7 4. Da5+ Rb7

La sèrie d'escacs pot prosseguir indefinidament, i les blanques no tenen altra possibilitat de donar aquests escacs, mentre que les negres no poden evita'ls. En situacions similars la partida es declara taules per escac continu. També pot donar-se el cas de que ambdós bàndols no tinguin res millor que repetir indefinidament posicions, encara que no sigui escac, i la partida acaba en taules.

Segons el reglament, una partida és taules quan es demostra que s'han repetit tres posicions idèntiques. Per posicions idèntiques s'entén que, no solament és igual la posició de les peces al tauler, sinó les altres circumstàncies, particularment que en tots els casos li toqui jugar al mateix bàndol, i que la possibilitat de captura al pas i d'enroc sigui igual a totes les posicions. Si es donen aquestes circumstàncies, la partida es declara taules.

La notació algebraica

2007-09-13T20:52:00.000+02:00

La notació de la partida. És fonamental que les jugades d'una partida puguin ser conservades. D'aquesta manera poden després reproduir-se les partides dels grans jugadors, el que contribueix decisivament a perfeccionar el propi joc i facilita l'estudi. Existeixen bàsicament dos sistemes de notació: l'algebraic i el descriptiu. Aquest últim era el més utilitat antigament a Espanya i als països anglosaxons, però ara està totalment desfasat i amb prou feines s'usa, mentre que el primer és el més àmpliament difós. Des de fa uns anys la Federació Internacional va decidir unificar criteris i homologar el sistema algebraic, per ser el més senzill i a l'actualitat és l'utilitzat casi exclusivament, pel que l'emprarem també en aquestes lliçons.

EL SISTEMA ALGEBRAIC

En el sistema de notació algebraic, cada columna (línia vertical de 8 caselles) està representada per una lletra, de la a a la h, començant per la que està a l'esquerra de les blanques (columna "a"), mentre que cada fila (línia horitzontal de 8 caselles) està representada per una xifra de l'1 al 8, començant per la fila més propera a les blanques (fila 1). Així, cada casella té un nom, format per una lletra i una xifra, corresponent a la columna i fila a la que pertany. Per exemple, el quadre blanc que, com s'ha esmentat, sempre ha d'estar a la dreta de les blanques, és la casella "h1" i la casella on, al començar la partida, està col·locat el rei negre és "e8". Aquest sistema de coordenades és molt familiar per als que coneixen el popular joc dels vaixells.

Al diagrama estan representades les coordenades i el nom que correspon a cada casella. Les peces es representen per la seva inicial en majúscula. Així "R" és el rei, "D" la dama (no s'utilitza el terme reina que es presta a confusió), "T" la torre, "A" l'alfil i "C" representa el cavall. Per als peons no s'utilitza cap lletra.

Una jugada s'escriu posant en primer lloc la inicial que representa a la peça, i a continuació la coordenada de la casella a on es mou la peça. Per exemple, la jugada Df5 significa que la dama es juga a la casella f5. Una jugada de peó es representa només per la casella on es mou. Per exemple b5 significa que el peó juga a la casella b5. Quan una peça captura a una altra es menciona simplement la casella on la captura té lloc i opcionalment (amb gran acceptació) es precedeix per una aspa "x" (símbol de captura). Per exemple Cxd4 significa que un cavall ha capturat a un peó o peça enemiga que estava a d4 (no és necessari especificar de quina peça es tracta). Per a l'enroc s'utilitzen els signes especials 0-0 en el cas de l'enroc curt (amb la torre del costat del rei) i 0-0-0 per a l'enroc llarg (amb la torre del costat de la dama).

A més a més en ocasions se solen afegir després de la jugada algun d'aquests signes:

"+" per a senyalar l'escac.
"++" o "#" per a senyalar l'escac i mat.
"!" per a indicar que es tracta d'una bona jugada.
"?" per a indicar que es tracta d'una jugada dolenta.
"ap" captura al pas.
"=" coronació o promoció de peó

Com exemple de tot l'exposat, li proposo que intenti reproduir la següent partida:

1. e4 c6
2. d4 d5
3. Cc3 dxe4
4. Cxe4 Cf6
5. Dd3 e5
6. dxe5 Da5+ (el símbol "+" indica l'escac)
7. Ad2 Dxe5
8. 0-0-0 Cxe4? (jugada dolenta com veurem)
9. Dd8+! Rxd8 (el sacrifici de dama permet a les blanques donar mat en 2 jugades)
10. Ag5+ Re8
11. Td8#

L'ofegat

2007-09-13T20:35:00.001+02:00

Quan un dels bàndols, tocant-li jugar i sense que el seu rei estigui en escac, no té cap jugada legal possible, es diu que està en situació d'ofegat, i la partida acaba en "taules" (empat).

Això pot veure's al diagrama, on el negre, si li toca jugar, no pot fer cap jugada vàlida, ja que qualsevol de les jugades possibles amb el rei són il·legals per deixar-lo en escac.

En aquest cas la partida és taules per ofegat. Naturalment, si existís una altra peça que les negres poguessin jugar, això desfaria l'ofegat.

Les taules per ofegat poden produir-se encara que el bàndol que quedi ofegat tingui altres peces, sempre que aquestes no tinguin cap jugada legal. Per exemple, a la posició del diagrama, si li toca jugar a les negres, també és ofegat, doncs no existeix cap jugada vàlida a la seva disposició.

També s'ha de distingir la diferència entre ofegat i mat: en el primer cas no existeix escac i no hi ha jugades legals. En el segon, un bàndol dóna escac i l'altre no té jugades legals per evitar-ho. Per exemple, si a la posició del diagrama li toca jugar a les blanques, poden prendre la torre negra amb la seva dama: 1. Dxg6 mat. Ara les negres no tenen cap jugada vàlida, però a més a més el seu rei està en escac i no poden evitar-ho. No es tracta d'ofegat, sinó de mat i les blanques guanyen la partida.

Circumstàncies que fan impossible l'enroc

2007-09-13T20:08:00.000+02:00

Hi ha quatre circumstàncies que fan impossible l'enroc:

1) Quan el rei està en escac. Així no és possible contrarestar un escac mitjançant l'enroc. No obstant això, més tard, evitant l'escac, si serà possible l'enroc.

2) Quan una de les dues peces participants, el rei o la torre, han sigut mogudes prèviament, encara quan després hagin tornat a la posició original. És a dir, no poden haver fet cap jugada a la partida, el que impediria definitivament l'enroc. És de fer notar que si una de les torres ha sigut moguda, això impedeix per sempre l'enroc amb aquesta torre, però encara serà possible l'enroc amb l'altra torre. En canvi, si és el rei la peça que ha sigut moguda, ja no serà possible cap enroc.

3) Quan entre el rei i la torre hi ha alguna peça, tant pròpia com contrària, ja que no és possible saltar sobre elles.

4) Quan la casella que ha de creuar el rei està amenaçada per alguna peça enemiga, i amb major motiu, si ho està la casella on es col·loca aquest rei, ja que això seria deixa'l en escac.

Vegem alguns exemples:

A aquesta posició, les blanques poden enrocar pel costat dret (enroc curt), llevat de que anteriorment haguessin mogut el rei o aquesta torre. En canvi, l'enroc llarg és impossible, ja que òbviament la torre blanca ha sigut moguda. El mateix passa amb les negres. El seu rei s'ha mogut, i per tant cap dels enrocs és ja possible.

A aquesta posició les blanques estan en escac, i per tant no poden enrocar-se. No obstant això, si eviten l'escac capturant l'alfil amb el cavall, o bé interposant una peça (un peó o un cavall), mantindran les opcions d'enrocar més endavant. En canvi, si eviten l'escac movent el rei, ja no podran enrocar-se en tota la partida.

Per la seva part, les negres no poden realitzar l'enroc per cap flanc. L'enroc curt és impossible, ja que hi ha una peça pròpia interposant-se (el cavall negre). Pel que fa a l'enroc llarg, la casella intermèdia de pas del rei està atacada per un dels cavalls blancs, el que impossibilita l'enroc. És de fer notar que les caselles que importen són les del pas del rei. Per això, si les blanques eviten l'escac capturant l'alfil amb el seu cavall, les negres podran efectuar l'enroc llarg, ja que no importa que l'altre cavall blanc ataqui una de les caselles per les que passa la torre.

L'enroc

2007-09-13T19:45:00.000+02:00

L'enroc és una jugada especial, que es realitza amb el rei i una torre. És l'únic moviment en el que es permet moure dues peces a la mateixa jugada. Es realitza amb el rei i qualsevol de les dues torres, sempre a la posició inicial d'ambdues peces, de la següent manera: el rei es mou dues caselles en direcció a la torre amb la que pensa enrocar-se. A continuació, i formant part de la mateixa jugada, aquesta torre passa per damunt del rei i es col·loca al seu costat, just a la casella següent.

L'enroc és curt o llarg, segons el flanc cap a on el rei es dirigeixi.

L'ENROC CURT

En els següents diagrames es mostra la maniobra de l'enroc amb la torre del costat del rei, (anomenat enroc curt, ja que com aviat veurem la torre recorre una casella menys que el cas de l'enroc llarg).

1. 0-0 I aquesta és la posició resultant després de realitzar l'enroc amb la torre del costat del rei (anomenat enroc curt).

L'ENROC LLARG

Al diagrama es mostra la maniobra de l'enroc amb la torre del costat de la dama (anomenat enroc llarg, ja que la torre recorre una casella més que el cas de l'enroc curt).

1. 0-0-0 Observi que el rei realitza a ambdós enrocs un moviment similar, dues caselles en direcció a la torre.

El mat

2007-09-13T19:26:00.000+02:00

A la posició del diagrama les blanques donen escac amb la dama. Les negres no poden evitar aquest escac amb cap dels mètodes mencionats a la lliçó anterior. No poden moure al rei, ja que totes les caselles lliures estan amenaçades per alguna peça blanca, ni tampoc poden jugar a la casella ocupada per la seva pròpia torre. Tampoc poden cobrir l'escac amb cap de les seves peces.

Per últim, l'opció restant, capturar la peça que dóna escac, és aquí impossible, ja que l'alfil negre, que podria capturar la dama, no pot jugar, ja que amb això deixaria al rei negre a mercè de la torre blanca i seria una jugada il·legal. Més endavant veurà que en termes escaquístics diem que l'alfil "està clavat" per la torre blanca.

Per tant, l'escac és mat i amb això la partida acaba amb el triomf de les blanques.

Donar escac i mat al nostre rival és una de les tantes coses emocionants que en ofereix la pràctica dels escacs.

És important tenir sempre en compte que durant els seus primers passos, podrà propinar mat amb facilitat a altres que també s'iniciïn, però més tard, quan els seus coneixements augmentin i tingui enfront a rivals de major qualitat, serà bastant difícil donar escac i mat, de fet és pràctica comuna abandonar quan la posició està ja irremeiablement perduda, com a qüestió d'honor, per a no brindar aquest plaer addicional al nostre adversari.

Així les coses, li recordo una vegada més que eviti donar escacs innecessaris. La via per a aconseguir el mat no és d'escac en escac, és jugant uns escacs forts, obligant al nostre rival a debilitar al seu rei, per a llavors llançar sobre ell un atac demolidor.

Defenses contra l'escac

2007-09-13T19:08:00.001+02:00

Quan el nostre rei rep un escac, estem en l'obligació d'evitar aquesta amenaça, sortir de l'escac. És il·legal qualsevol altra jugada que no compleixi aquest fi.

Existeixen tres formes de sortir de l'escac, les quals s'il·lustren al diagrama. La torre blanca està donant escac. Les negres estan obligades a defensar-se d'aquest escac i tenen aquí les tres possibles alternatives:
1) Moure el rei a qualsevol casella on no estigui amenaçat.
2) Capturar la peça que dóna escac, amb el qual s'evita l'amenaça. En aquest cas l'alfil pot capturar la torre.
3) Interceptar l'acció de la peça agressora, interposant entre ella i el rei, una altra peça. Per a això les negres poden col·locar el seu cavall davant del rei, cobrint l'escac.

En canvi, a la present posició, la dama blanca està donant escac i només disposem d'una de les tres possibles opcions, capturar la dama.

Una important variació respecte a la posició anterior es produeix a la posició del diagrama, on les negres no poden evitar l'escac de cap manera. Aquí la captura de la dama és il·legal, doncs suposaria col·locar el rei negre a una casella amenaçada per una peça contrària (en aquest cas el rei blanc). Per això l'escac és mat i la partida acaba aquí amb el triomf de les blanques.

A la pròxima lliçó trobarà una explicació més detallada sobre l'escac i mat.

L'escac o xec

2007-09-13T18:50:00.001+02:00

El rei és la peça més important, doncs el seu destí decideix la partida. És per això que, quan una peça contrària amenaça captura'l, existeix l'obligació d'evitar aquesta amenaça. Es diu en tal cas que el rei està en escac o xec (amenaçat).

Si aquesta amenaça o escac no pot evitar-se mitjançant cap jugada legal, es diu que l'escac és mat i la partida ha acabat amb la victòria del jugador que ha donat el mat.

Com s'ha mencionat anteriorment, està prohibit posar el propi rei en escac, així que serà il·legal tota jugada del rei a una casella amenaçada per una peça contrària.

A la posició del diagrama, l'alfil negre amenaça al rei blanc (dóna escac). Les blanques estan obligades a evitar aquesta amenaça i poden moure el seu rei a qualsevol casella negra (les blaves). En canvi, no poden juga'l a cap de les caselles blanques (les vermelles), ja que l'alfil o un dels cavalls negres ho impedeixen.

TRUC IMPORTANT: No doni escacs innecessaris!

Molts aficionats, que acaben d'iniciar-se en els escacs, tenen tendència a aprofitar la mínima oportunitat per a donar escac. Quan augmenti els seus coneixements i adquireixi experiència, s'adonarà que si bé hi ha escacs molt perillosos, molts altres són simplement innecessaris i no fan més que ajudar al rival a consolidar la seva posició i aconseguir els seus objectius. Per tant, no es deixi temptar a primera vista per qualsevol escac, pensi-ho una mica abans de decidir-se.

La captura al pas

2007-09-13T18:28:00.000+02:00

Aquesta manera especial de captura, és aplicable solament a la captura d'un peó per un altre peó, i a més a més en una situació determinada. Només pot fer-se quan un peó acaba de moure's dos passos, i per a deixar-ho clar ho veurem en tres diagrames.

Aquesta és la posició inicial. El peó blanc es troba a la seva casella original i com tal pot moure's un o dos passos, d'acord a les nostres preferències i als criteris estratègics que solen valorar-se en el transcurs d'una partida d'escacs.

Per a exemplificar convenientment el tema de la captura al pas, anem aquí a escollir l'opció de moure'l dos passos, a la casella e4, senyalada amb la fletxa groga.

1. e4 Les blanques avancen el seu peó dos passos, i es produeix la situació del diagrama, on li toca jugar a les negres.

A e4 les negres no poden capturar al peó blanc, recordem que els peons capturen cap endavant i en diagonal. Si el peó hagués avançat un sol pas, a la casella e3, llavors les negres si podrien captura'l. Quan el peó avança a e4, passa per la casella e3, i tot i que no s'atura a ella, aquesta curiosa llei dels escacs atorga a l'adversari la possibilitat de "captura al pas".

La captura al pas no és obligatòria, és opcional, el jugador decideix si capturar al pas al peó enemic o si simplement ignora el seu avanç.

Aquesta és la posició resultant de la captura al pas. És de fer notar que l'opció de prendre al pas ha d'exercitar-se immediatament, és a dir, a la jugada en resposta a l'avanç de dos passos del peó contrari. En cas contrari, més endavant aquest peó ja no podrà ser capturat "al pas". Tampoc pot prendre's al pas un peó que solament hagi avançat una casella, seria en aquest cas, una simple captura habitual.

El peó

2007-09-13T17:57:00.000+02:00

El peó es mou en direcció vertical, una casella endavant a la columna en que es troba situat. Al contrari de les altres peces, el peó sempre avança, no pot retrocedir.

Excepcionalment, quan un peó es troba a la seva casella d'origen -la segona línia- pot avançar un o dos passos, segons convingui al jugador. A partir d'aquí, només podrà avançar un pas en les jugades futures que realitzi. En el diagrama es demostren les possibles jugades dels peons.

LA PROMOCIÓ O CORONACIÓ DEL PEÓ

Com s'ha dit, el peó no pot retrocedir, així que quan un peó arriba a la vuitena línia -primera de l'adversari-, ja no pot fer cap jugada més, sinó que, en aquest moment, es promociona i es converteix en la peça que es prefereixi, a excepció del rei, ja que solament pot haver-hi un rei a cada bàndol.

Això es coneix també com la coronació del peó, i generalment s'elegeix la dama, per ser la peça més poderosa. Aquesta elecció s'ha de fer en el precís moment en que se situa al peó a la vuitena línia, retirant aquest peó del tauler i col·locant en el seu lloc la peça elegida, que haurà de ser del mateix color que el peó coronat, formant tot això part de la mateixa jugada i sense tenir en consideració que sobre el tauler hi hagi altres peces iguals a l'elegida. Així, per exemple, és possible tenir dues o més dames d'un mateix bàndol si s'ha produït la promoció d'algun dels peons.

FORMES DE CAPTURAR DEL PEÓ

Una altra particularitat del peó, que el diferencia de les altres peces, és que a més a més de no poder retrocedir, captura de diferent forma a la que avança: captura en diagonal, sempre un sol pas, en direcció a les columnes adjacents.

En canvi, si una peça pròpia o contrària es troba a la casella davant del peó (on en una altra circumstància podria moure's) ja no podrà seguir avançant.

En el diagrama poden veure's les possibilitats de captura del peó. Els dos peons de la columna de la dreta no poden moure's, l'altre peó blanc pot prendre qualsevol dels cavalls negres o bé avançar una casella. En canvi el peó negre restant, pot prendre la torre blanca, però no avançar, doncs s'ho impedeix l'alfil blanc.

El cavall

2007-09-13T17:36:00.000+02:00

El cavall és la peça que majors dificultats presenta per a comprendre el seu moviment. Aquest moviment, a diferència de les altres peces, no és rectilini: salta formant una "L" de dues caselles per un costat i una casella per l'altre.

En el diagrama se senyalen totes les caselles a les que el cavall pot anar. Observi's que el cavall canvia a cada jugada el color de la casella en que es troba, és a dir, si està en una casella blanca només pot saltar a caselles negres i viceversa.

Degut al seu peculiar moviment, no lineal sinó en salts, el cavall no és obstaculitzat en el seu moviment per les altres peces, i pot saltar per damunt d'elles.

Això pot veure's en el diagrama, on el cavall pot capturar la torre negra, sense que cap dels alfils enemics li obstaculitzin el pas. No obstant això, com qualsevol altra peça, no pot anar a caselles ocupades per les seves pròpies peces.

El rei

2007-09-13T17:23:00.000+02:00

El rei, al igual que la dama, es mou en totes les direccions. Però hi ha una gran diferència, ja que només pot fer-ho a una casella de distància.

Degut a aquesta limitació de moviments, el rei és una peça de poc poder; no obstant això és la peça més important dels escacs, ja que la seva pèrdua significa la pèrdua de la partida. El moviment del rei queda il·lustrat en el diagrama.

Al igual que les altres peces, el rei pot capturar qualsevol peça enemiga que estigui al seu abast, però aquí existeix una excepció, doncs tal captura seria il·legal si amb ella el propi rei pogués ser a la seva vegada capturat (recordi's que és il·legal qualsevol jugada que deixi el propi rei en escac).

Per això, a la posició del diagrama, el rei blanc pot capturar la torre negra, però no pot prendre el cavall, ja que amb això deixaria el rei sota l'escac de l'alfil, el qual és il·legal.

La dama

2007-09-13T17:15:00.000+02:00

La dama és la peça que té major mobilitat, doncs pot moure's com una torre o com un alfil. És a dir, pot moure tant en diagonal com per files o columnes, i sempre qualsevol nombre de caselles.

El diagrama mostra el moviment de la dama. Si es compten les caselles senyalades, pot dominar fins a vint-i-set caselles diferents!

En el diagrama següent es mostren les possibilitats de captura de la dama.

Pot prendre qualsevol de les peces negres, però no passar per damunt d'elles, ni tampoc de les pròpies peces (per això no pot capturar el cavall negre del racó).

L'alfil

2007-09-13T17:02:00.001+02:00

L'alfil mou en diagonal, i al igual que la torre, qualsevol nombre de caselles, sempre en la mateixa direcció.

Com a conseqüència d'això, un alfil col·locat a una casella blanca mai podrà jugar-se a cap casella negra.

El moviment de l'alfil queda reflectit en el diagrama.

Les possibilitats de captura de l'alfil estan il·lustrades en el diagrama de l'esquerra.

L'alfil blanc pot capturar la torre enemiga, però no pot anar a les caselles que estan més enllà d'aquesta peça, ni passar per damunt del cavall, la seva pròpia peça.

La torre

2007-09-13T16:41:00.000+02:00

La torre es juga en línia recta sempre. Tant en direcció horitzontal com vertical; és a dir, per columnes o per files, i qualsevol nombre de caselles, sempre en la mateixa direcció.

En el diagrama es mostra el moviment de la torre, que pot desplaçar-se a qualsevol de les caselles senyalades.

En el diagrama es demostra el moviment de la torre quan altres peces s'interposen en el seu camí. Pot capturar l'alfil enemic, però no pot jugar a les caselles que estan més enllà d'aquesta peça.

També la peça pròpia, (el cavall) li talla el pas en la direcció en que es troba, i no pot jugar a cap casella a la seva esquerra.

Moviment i Captura

2007-09-13T16:08:00.000+02:00

Cada jugador efectua per torn una jugada, començant sempre la partida les blanques. Una jugada consisteix en moure una peça a qualsevol de les caselles que permet el seu moviment, que més endavant explicaré. Quan una peça es col·loca a una casella ocupada per una peça enemiga, la captura. Aquesta captura consisteix en retirar la peça enemiga del tauler, eliminant-la de la partida. No està permès capturar les pròpies peces. Tampoc pot passar-se per damunt d'una altra peça sigui pròpia o contrària, ni de cap manera poden col·locar-se dues peces a la mateixa casella.

Quan una peça té la possibilitat de capturar a una altra, es diu que està atacant-la o amenaçant-la. Aquesta amenaça no és obligatòria realitzar-la, com és el cas, per exemple, en el joc de dames, sinó que cada jugador decideix en el seu cas, si li convé o no capturar la peça atacada. Un cas especial és l'amenaça al rei, anomenada escac o xec. Ja que la captura d'aquesta peça acaba la partida amb la victòria del bàndol atacant, el jugador que està sotmès a tal atac té l'obligació de defensar-se de l'escac o xec. Tota jugada que no compleixi tal requisit seria il·legal i no pot realitzar-se. Només en el cas de que no existeixi forma d'evitar aquest atac es produeix l'escac i mat o xec mat i la derrota del bàndol atacat, com veurem més endavant.

REALITZACIÓ DE LES JUGADES

La jugada és el moviment d'una peça que realitza el jugador quan és el seu torn. Aquesta jugada ha de ser conforme al reglament, és a dir, ha de cenyir-se al moviment de la peça en qüestió, i no ha de donar lloc a una situació on el propi rei pugui ser capturat (és a dir, deixar el propi rei en escac). Tota jugada il·legal ha de ser retirada i realitzar en el seu lloc una jugada reglamentària, però una vegada tal jugada legal ha sigut realitzada, el torn de joc passa al contrincant i no és possible rectificar-la. Així doncs, tan bon punt la mà del jugador ha deixat anar la peça, es considera acabada la jugada, i no és possible tornar-la enrere.

D'altra banda si la peça no ha sigut deixada, la jugada no ha sigut acabada, i és possible realitzar qualsevol jugada legal amb la peça que s'ha tocat, però existeix l'obligació de moure aquella peça i no una altra. És a dir, quan es toca una peça, hi ha l'obligació de jugar-la, encara que pot elegir-se la casella on es col·locarà. De la mateixa manera, si es toca una peça del contrari, existeix l'obligació de capturar-la amb la peça que sigui, sempre que això sigui possible. En cas contrari, és a dir, si no és possible capturar la peça contrària que s'ha tocat, pot realitzar-se qualsevol altra jugada legal.

Col·locació de les peces

2007-09-13T16:02:00.000+02:00

Cada jugador conduirà les peces d'un color, i el jugador que porta les blanques és el que efectua sempre la primera jugada.

El rei i la dama ocupen les dues caselles centrals de la primera fila de manera que la sama estigui sobre la casella del seu mateix color.

A cada costat d'aquestes dues peces es col·loquen, per aquest ordre, un alfil, un cavall i una torre amb el que es completa la primera fila.

A la segona fila es col·loquen els vuit peons de cada bàndol. La col·locació completa es pot veure en el diagrama.

El tauler i les peces

2007-09-12T21:57:00.000+02:00

El tauler d'escacs o escaquer és ben conegut. Conté 64 quadres o caselles, alternativament clares i fosques (blanques i negres) formant un quadrat de 8 caselles per costat. Generalment està fet de fusta o plàstic, al igual que les peces, que són de dos colors, normalment blanques i negres. Tot i que existeixen molt models de peces, algunes de veritable fantasia, el model que té més acceptació és l'anomenat "Staunton", d'ús predilecte en competicions oficials.

EL TAULER O ESCAQUER

El tauler d'escacs o escaquer és un quadrat de 64 quadres anomenats "caselles". 32 són de color clar, denominant-se "caselles blanques", i unes altres 32 fosques, "caselles negres". Les caselles formen un quadrat de 8 x 8 i són alternativament blanques i negres. La partida es disputa entre dos jugadors (escaquistes o jugadors d'escacs), que es col·loquen de cara un a cada costat del tauler, de forma que la casella de l'angle de la dreta dels contendents sigui blanca. A efectes d'explicar el moviment de les peces, es denominen columnes els grups de vuit caselles verticals, files són els grups de vuit caselles horitzontals i per últim diagonals, els grups formats per caselles unides diagonalment entre sí, i que poden tenir longitud variable. Una característica especial de les diagonals és que, a diferència de les files i columnes, estan sempre formades per caselles del mateix color. El diagrama és una representació d'una diagonal, una fila i una col·lumna sobre un tauler, on pot observar-se la col·locació del quadre blanc a la dreta.

LES PECES

Les peces són, com he dit, els components de l'exèrcit de cada bàndol, i són de diferent color per a cada un dels dos jugadors, normalment són blanques i negres. Cada un dels jugadors disposa, al començar la partida, de les mateixes forces, formades per 16 peces per cada bàndol, i que són les següents: un rei, una dama, dues torres, dos alfils, dos cavalls i vuit peons.

La partida d'escacs

2007-09-12T20:02:00.000+02:00

Els escacs es juguen entre dos jugadors, que condueixen cada un les peces d'un color col·locades sobre l'anomenat tauler d'escacs o escaquer. Cada jugador efectua per torn la seva jugada, que consisteix en moure una de les peces pròpies a una casella, segons les regles del moviment de les peces, que després explicaré. En competicions oficials, el temps de que disposa cada jugador per a pensar els seus moviments està limitat per un rellotge, i varia per a cada competició, però generalment està al voltant de dues hores per a que cada jugador efectuï les seves primeres 40 jugades, afegint-se després una hora per a la resta de la partida. D'una altra manera, la partida podria prolongar-se molt. També existeixen competicions d'escacs ràpids donant a cada jugador 5 minuts per a tota la partida. El jugador que sobrepassa el temps permès, perd la partida. En partides amistoses no sol controlar-se el temps.

OBJECTIU DE LA PARTIDA D'ESCACS

L'objectiu bàsic de la partida d'escacs és donar mat al rei adversari, i això només pot aconseguir-se mitjançant la col·laboració de totes les peces i el joc correcte basat en plans estratègics. La partida acaba quan un dels jugadors dóna mat al seu rival, però també quan un jugador, veient-se inevitablement perdut, no vol esperar el mat, i declara que es rendeix o abandona. També pot acabar la partida quan, degut a la igualtat regnant, i una vegada que la majoria de peces han sigut eliminades, cap dels dos bàndols pot aconseguir el mat. En aquest cas, la partida acaba en empat o taules.

ASPECTES FONAMENTALS DE L'ESTRATÈGIA

Ja que l'objectiu final de la partida d'escacs és donar mat al rival, a aquest fi han de tendir totes les operacions de la partida. Com a símil adequat pot posar-se el de dos exèrcits medievals que lliuren una batalla. L'objectiu final seria capturar el rei de l'exèrcit rival, però també objectius intermedis, com poden ser l'eliminació o debilitament d'una part d'aquest exèrcit. Començarem a prendre coneixement de conceptes com atac i defensa, no només del rei (la peça més important, doncs és la que decideix el resultat de la partida) sinó també d'unitats menys valuoses, però que formen part d'aquest exèrcit i contribueixen a la victòria o derrota del conjunt. Veurem també la importància de cada peça, i com en ocasions pot sacrificar-se alguna a fi d'aconseguir un objectiu més valuós. Tot això serà ampliat a les següents lliçons, quan prenem contacte amb el moviment de les peces, i el valor de cada una d'elles.