La importància de l'avantatge

Una vegada conegut el valor de les peces, és important no realitzar canvis que comportin desavantatge material, llevat que s'aconsegueixi un altre tipus d'avantatges. En principi la superioritat material suposa un important avantatge. Novament podem mencionar la similitud de la partida d'escacs amb una batalla, on generalment l'exèrcit més poderós és el que triomfa. De la mateixa manera, també en la majoria de les ocasions en escacs, guanya aquell que posseeix avantatge material. Entre jugadors forts sovint l'avantatge d'un peó pot ser suficient per decidir la partida, sempre que no existeixi una altra circumstància que desequilibri d'una altre mode la situació.

Encara no hem estudiat el cas d'una millor col·locació de les peces, però el símil de la batalla ens permet comprendre que fins i tot un exèrcit menys nombrós pot resultar guanyador si es donen avantatges estratègics que l'afavoreixin.

Tenint en compte tot el que s'ha dit, podem establir una diferència basada en la valoració de les diferents peces. L'alfil o cavall tenen un valor semblant, a pesar del seu diferent moviment i el seu valor és equivalent a tres peons. Generalment es denominen peces menors, en contraposició a les torres i la dama, anomenades peces majors. A la diferència entre el valor de la torre i el cavall o el de la torre i l'alfil, s'anomena qualitat. Així, al canvi del cavall o alfil per una torre se'l denomina guany de qualitat i, pel contrari la pèrdua de qualitat és el canvi desfavorable d'una torre per un alfil o un cavall. Matemàticament la qualitat pot establir-se en un peó i mig. Donat que no és possible dividir un peó, podem dir que la torre val una mica més que un alfil i un peó (o un cavall i un peó) però una mica menys que un alfil i dos peons.

Els valors esmentats de les peces poden variar en una posició donada. És evident que un bàndol pot tenir desavantatge material, però a canvi disposar d'un atac que li permeti guanyar la partida. Parlem aquí d'una compensació pel material, uns avantatges que poden superar el simple valor material establert estàticament, i produir una valoració distinta de les peces.

Un simple exemple il·lustrarà això: a la present posició les blanques poden coronar el seu peó, i si solament tinguéssim en compte el valor material, els convendria transformar el seu peó en dama, la peça més poderosa. Però després de 1. f8D les negres poden jugar 1. ... Dc4+ donant escac i prenent la torre a la jugada següent. En aquest cas quedarien sobre el tauler rei i dama per bàndol el que, jugant correctament, ha de conduir a taules.


No obstant això, si en lloc de transformar el peó en dama, les blanques coronen un cavall amb 1. f8C+, a pesar del menor valor material del cavall respecte a la dama, les blanques donen escac al rei negre, obliguen a aquest a moure's, prenen a continuació la dama negra amb el cavall i la situació final deixa a les blanques amb una torre i un cavall d'avantatge, el que els garanteix el triomf. En aquesta situació concreta, un cavall ha resultat més fort que la dama, i tot i que aquestes situacions tan extremes són excepcionals, no s'ha de perdre de vista aquestes possibilitats, doncs és bastant freqüent la presència de factors que, tot i que no de manera tan radical, si solen variar lleugerament els valors donats a les peces de mode estàtic. S'ha de tenir en compte que aquesta valoració dinàmica és una cosa que depèn de factors que solament es presenten durant un breu lapse a la partida, generalment molt poques jugades, pel que convé saber reconèixer aquests factors quan es presentin.