La notació algebraica

La notació de la partida. És fonamental que les jugades d'una partida puguin ser conservades. D'aquesta manera poden després reproduir-se les partides dels grans jugadors, el que contribueix decisivament a perfeccionar el propi joc i facilita l'estudi. Existeixen bàsicament dos sistemes de notació: l'algebraic i el descriptiu. Aquest últim era el més utilitat antigament a Espanya i als països anglosaxons, però ara està totalment desfasat i amb prou feines s'usa, mentre que el primer és el més àmpliament difós. Des de fa uns anys la Federació Internacional va decidir unificar criteris i homologar el sistema algebraic, per ser el més senzill i a l'actualitat és l'utilitzat casi exclusivament, pel que l'emprarem també en aquestes lliçons.


EL SISTEMA ALGEBRAIC

En el sistema de notació algebraic, cada columna (línia vertical de 8 caselles) està representada per una lletra, de la a a la h, començant per la que està a l'esquerra de les blanques (columna "a"), mentre que cada fila (línia horitzontal de 8 caselles) està representada per una xifra de l'1 al 8, començant per la fila més propera a les blanques (fila 1). Així, cada casella té un nom, format per una lletra i una xifra, corresponent a la columna i fila a la que pertany. Per exemple, el quadre blanc que, com s'ha esmentat, sempre ha d'estar a la dreta de les blanques, és la casella "h1" i la casella on, al començar la partida, està col·locat el rei negre és "e8". Aquest sistema de coordenades és molt familiar per als que coneixen el popular joc dels vaixells.

Al diagrama estan representades les coordenades i el nom que correspon a cada casella. Les peces es representen per la seva inicial en majúscula. Així "R" és el rei, "D" la dama (no s'utilitza el terme reina que es presta a confusió), "T" la torre, "A" l'alfil i "C" representa el cavall. Per als peons no s'utilitza cap lletra.

Una jugada s'escriu posant en primer lloc la inicial que representa a la peça, i a continuació la coordenada de la casella a on es mou la peça. Per exemple, la jugada Df5 significa que la dama es juga a la casella f5. Una jugada de peó es representa només per la casella on es mou. Per exemple b5 significa que el peó juga a la casella b5. Quan una peça captura a una altra es menciona simplement la casella on la captura té lloc i opcionalment (amb gran acceptació) es precedeix per una aspa "x" (símbol de captura). Per exemple Cxd4 significa que un cavall ha capturat a un peó o peça enemiga que estava a d4 (no és necessari especificar de quina peça es tracta). Per a l'enroc s'utilitzen els signes especials 0-0 en el cas de l'enroc curt (amb la torre del costat del rei) i 0-0-0 per a l'enroc llarg (amb la torre del costat de la dama).

A més a més en ocasions se solen afegir després de la jugada algun d'aquests signes:

• "+" per a senyalar l'escac.
  
• "++" o "#" per a senyalar l'escac i mat.
• "!" per a indicar que es tracta d'una bona jugada.
• "?" per a indicar que es tracta d'una jugada dolenta.
• "ap" captura al pas.
• "=" coronació o promoció de peó
  

Com exemple de tot l'exposat, li proposo que intenti reproduir la següent partida:

1. e4 c6
2. d4 d5
3. Cc3 dxe4
4. Cxe4 Cf6
5. Dd3 e5
6. dxe5 Da5+ (el símbol "+" indica l'escac)
7. Ad2 Dxe5
8. 0-0-0 Cxe4? (jugada dolenta com veurem)
9. Dd8+! Rxd8 (el sacrifici de dama permet a les blanques donar mat en 2 jugades)
10. Ag5+ Re8
11. Td8#